FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de presentar. La presentació del nou professor al cap del departament. La presentació d'una lletra de canvi. La presentació d'una mercaderia al comerç. presentació de Maria [o presentació de la Verge] Festa catòlica en què secelebra la [...]
Per fer referència a cadascuna de les clapes rodones estampades o brodades en una roba o impreses en un paper, en català es poden utilitzar mots com ara lluna, pic o piquet.
Així doncs, es pot dir, per exemple:
Em compraré un vestit de llunes per ballar flamenc.
Duu una faldilla de piquets [...]
El verb basar-se regeix un complement introduït per la preposició en. Per exemple:
Les seves suposicions es basen en les coses que ha observat.
Ara bé, quan aquest verb es troba davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa jueva en recordança de la sortida d'Egipte. Festa cristiana que secelebra en recordança de la resurrecció de Jesucrist. Pentecosta 2 . pasqua de resurrecció [o pasqua florida, o primera pasqua] Pasqua 2 1 . pasqua granada [o segona pasqua] Pentecosta 2 . Veurem la [...]
Sistema organitzat lineal de tempestes violentes de gran extensió que avança en línia recta, de forma aproximadament perpendicular al seu eix principal, i pot recórrer grans distàncies. [...]
En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
En català, el pronom vostè no apareix quan fa de subjecte, si no és que es tracta de casos en què es vol marcar un contrast. Així, a diferència del que fan altres llengües, el pronom vostè no es troba mai darrere del verb, sinó que generalment s'elideix. Per exemple:
Ha triat pagar amb targeta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument musical que consisteix en una sèrie de barres de fusta de llargàries diverses, que es toca colpejant-les amb dos martellets de fusta o fregant-les, i cadascuna dona una nota diferent. Xilofonista. [...]